lunes, 24 de abril de 2017

Los Fastidios – Bottiglie e Battaglie



Cuando’l vientu sopla remembro vieyos cantares
que cantábemos alredor d’esa botella de ron pa les ocasiones especiales
Naguábemos por un mundu distintu y d’un mundu distintu sigue’l suañu
el suañu nun ye una ilusión, sabemos que tou cambiu ye posible entovía

Cuando abro los güeyos veo’l sol salir na alborada
Paez que sorríe a un mundu que paez nun querer xestionar el so destín
Esi fueu xubiendo pel cielu espéyase nel coral de la xente rebelde
y siguimos la ruta nel barcu, el suañu de la revolución

Pela nueche alzo al cielu’l mio garfiu
Y ceo pela mañana, un sol colloráu
Llanza los sos rayos, botelles y batalles
Compañeros, camaradas: embarcái

Nesti barcu que navega l’asfaltu de munches ciudaes onde l’odiu muerre
Seis muertos dos vegaes pola indiferencia pergrande de la mar
Nesta vida que llate la bandera pirata, toi dimpuestu a ufrir el mio coral
a dá-y puxu al nuesu valor: la ira, l’arguyu, la fe y l’amor

No hay comentarios:

Publicar un comentario