lunes, 6 de julio de 2015

La Maravillosa Orquesta del Alcohol – Nómadas




Al final del final, onde yá nun llega la mar,
les nueches amburen, la llume nunca marcha
cuándo vamos a aparar.

El camín nun va onde tu quies llegar,
como Jack Kerouac, siempres escontra’l vientu.
Equí nunca nun ye bon momentu.

Nómades ensin ciudá, cansaos d’asperar,
mira la carretera, ves los díes pasar,
cuándo vamos a aparar.

Nun hai cantares na radio que falen de lo que suañamos
Nun hai futuru, yá pasó, el presente nun se ve
Nunca nun vamos volver
La distancia mos avera

Siénteste vivu, nel andén
Esa sensación de nun perder el to tren.

Nun m’entrugues por qué nunca nun vamos volver.

Siénteste vivu nel andén, les cuerdes frayaes sábenlo bien.
Siénteste vivu nel andén, esa sensación de nun perder el to tren

No hay comentarios:

Publicar un comentario